disown
英 [dɪs'əʊn]
美 [dɪs'on]
disown 基本解释
vt. 否认
[计] 不认, 驱逐
disown 词性变化
过去分词:disowned 过去式:disowned 现在分词:disowning 第三人称单数:disowns 名词复数形式:disowns
词组短语
1、disown sb 不认某人
英 [dɪs'əʊn]
美 [dɪs'on]
vt. 否认
[计] 不认, 驱逐
过去分词:disowned 过去式:disowned 现在分词:disowning 第三人称单数:disowns 名词复数形式:disowns
1、disown sb 不认某人